Viatges amb diligències - Viatges amb tren.
Permeteu-me que parli primer dels desplaçaments abans que existís el tren. L’època daurada de les diligències va del 1818 al 1858. Ens referim a les diligències com a servei públic regular. Abans d’aquest 1818 cadascú s’espavilava pel seu compte, anant a peu, amb cavall, amb carro, i qui tenia diners amb carruatges més o menys sofisticats.
Com en el cas del tren de Mataró que va ser el primer d’Espanya, també el servei regular de diligències també el primer es va constituir a Barcelona. Anaven a les poblacions com ara Reus, després a València i a partir de 1819 Barcelona-Madrid. La empresa va aconseguir una exclusiva durant 10 anys, per tots els viatges a Espanya, i feien viatges Madrid – Sevilla, a València, etc. A partir de 1828 comença la competència entre varies empreses i el gran desenvolupament dels viatges, el que va fer que també milloressin molt els hostals i les fondes on parar a dinar i dormir.
Els començament no van ser fàcils, per la novetat de veure un "carro" amb 4 rodes, amb portes i finestres, arrossegat per 5, 8 ó 10 cavalls, " a velocidades de locura, tanto de dia como de noche", que feien assegurar a molta gent conservadora que hi hauria molts accidents. La parada per a canviar els cavalls era a Masnou.
Per fer-vos una idea adjuntem un document de 1827 amb el detall del recorregut de Barcelona a Perpinyà. Encara que es tracta d’un llibre dedicat a escriure cartes fet per Julian Viana a Madrid 1827, diu: Habiendose puesto por apendice los viajes en diligencia y postas.
A continuació parlem dels viatges amb el tren:
Es podria dir que la il·lusió, la idea era catalana però el tren era anglès doncs es va encarregar el projecte i la seva execució, inclosa la importació dels materials a Anglaterra. Fins i tot els maquinistes eren anglesos. Únicament les obres de les estacions es van adjudicar a empresaris catalans.
En Josep Maria Roca Cabanes, resident a Londres, dedicat a l’exportació de maquinària anglesa, havia vist funcionar els primers trens anglesos, i en Miquel Biada Bunyol, nascut a 1789, pilot i comerciant, els havia vist funcionar a Cuba.
En Josep Roca va aconseguir el 23 d’agost de 1843 del Govern espanyol la primera concessió condicional i va haver de crear una societat per a construir la línia de tren entre Barcelona i Mataró. De seguida va posar-se d’acord amb en Biada, acabat de tornar de Cuba. No va ser fàcil aconseguir els capitals per la nova societat, i sort d’en Josep Maria Roca que va aconseguir que la meitat del capital el posessin alguns inversor anglesos. Per fi el 6 de juny de 1845 Josep Maria Roca va cedir els seus drets de concessió a l’empresa constituïda. La concessió definitiva per part del Govern va ser el 3 d’abril de 1846.
El 18.10.1847 davant de notari a Barcelona es va encarregar el projecte i l’execució de les obres a l’empresa Mackenzie&Brassey de Londres per un import de 2.768.908 ptes.
Les obres varen ser molt lentes per desavinences amb l’empresa anglesa i la junta accionistes per desacords amb els preus i la realització de les obres. Fins i tot els primers ponts fets de fusta es van haver de tornar a fer d’obra de fàbrica.
Les primeres quatre maquines de 40 HP. van ser fetes a l’empresa Jones Potts, de Warrington, foren batejades amb els noms de "Mataró", "Barcelona", "Cataluña", i "Besòs". Els vagons es van fer a la factoria Wrigth, en total 64 vagons de viatgers entre 1ª, 2 ona, 3ª classe i 30 vagons descoberts per a transport de mercaderies. ( segons altres informacions eren 30 vagons de 1ª, 30 de 2ª, 18 de 3ª ).
Es van construir 2 estacions ( Barcelona i Mataró), 3 "paraderos de segona" a Badalona, Masnou i Vilassar, i 2 de "paraderos de tercera" a Premià i Montgat. Es van construir 44 ponts de fusta, essent els mes llargs el del Besòs de 314 m. i el de la riera d’Argentona de 116 m.
Segons la memòria presentada les despeses totals foren de:
Expropiacions 43.876 ptes.
Vies i obres 2.726.016
Estacions 518.517
Vagons i maquines 812.904
Direcció d’obres 71.607
Altres despeses 477.775
Total....... 5.037.697 ptes.
Els conflictes per el pas de les vies per les platges van ser constants i va haver d’intervenir el Governador a l’any 1847 i altre cop al 1848, quan es van posar tanques a les vies, Tots aquests fets van decidir la protecció per part de l’exèrcit d’infanteria i cavalleria durant les obres degut els actes de sabotatge dels que es veien afectats. Veiem doncs la gran ajuda de les autoritats a l’empresa concessionària de les obres, per dir-vos que fins i tot el Bisbe va donar permís per a treballar els dies festius.
La oposició més forta va ser a Badalona i el problema era no tant el traçat pel mig de la platja, sinó l’alçada del terraplè on anaven col·locades les vies i l’absència de passos a nivell que feia impossible posar les barques a resguard dels temporals de mar.
El primer viatge oficial es va fer el dia 10 de setembre de 1848 amb un vagó de primera classe arrossegat per dos cavalls amb 45 personalitats, tal com va publicar el Diari de Barcelona. El 28 d’octubre de 1848 es va fer la solemne inauguració, amb un viatge d’anada i tornada. Amb gran recepció i Te Deum a l’església de Mataró.
Va tornar a haver-hi conflictes després dels temporals de 1855 quan l’empresa va decidir fer obres de protecció de les vies per evitar les onades del mar a les platges de Masnou, Premià i Vilassar.